vilaweb: Reproducible data analysis for www.vilaweb.cat

Ara tots sabem qui és Lorena Roldán

P.T. Barnum, empresari americà i fundador del Circ Barnum & Bailey al segle 19, va dir (suposadament) que “la mala publicitat no existeix”. O sigui, lo important no és que diguin coses bones de tu, sinó que parlin de tu.

La dita és igual d’aplicable al segle 21, i en relació a un altre circ: la política. Una de les raons per la qual Donald Trump va guanyar les eleccions presidencials als Estats Units en 2016 és que va ser, per lluny, el candidat que va rebre més atenció dels mitjans. La cobertura no era gaire positiva, però el fet d’estar sempre sortint a les notícies li va donar més capacitat per controlar el relat que qualsevolr altre polític.

L’estratègia de Trump per fer que els mitjans només parlessin d’ell era bastant senzilla: ser el candidat més provocatiu i exagerat, dient constanment barbaritats tan notables que no informar sobre “el que va dir avui el Donald Trump” semblaba periodísticament irresponsable. I l’estratègia va funcionar. Es va convertir en el Sol de la política amb tots els altres a la seva òrbita, havent de posicionar-se sempre en relació a ell i a la seva barbaritat del día.

El partit a l’estat espanyol que més ha sapigut capitalitzar l’estratègia de Trump és Ciutadans. Per què fan servir en llenguatge gairebe bel-lic (“comandos”, “asaltos”, “katanas”) quan parlen de la política? Per què menyspreen els seus adversaris polítics constanment amb paraules com “cabecilla”, “banda”, “copista”, “trena”)? Per què van a municipis com Amer, Vic, Tortosa, etc. on gairebé no tenen cap suport electoral? Per què van anar a Waterloo?

La resposta és senzilla: perquè així fa que parlem d’ells. Quans de nosaltres sabem on s’ha fet l’últim acte dels Comuns (no molts)? Però gairebé tots estem al corrent dels actes de Ciutadans, de la mateixa manera que al 2016 estaven tots els americans al corrent dels discursos de Donald Trump. L’escàndol, l’hipèrbole i la crispació provoquen un interès mòrbid entre les persones - no podem apartar la mirada.

Què sabem sobre les detencions que es van produir el dilluns a Catalunya en una operació de 500 Guardia Civil? Casi res. Van entrar a cases de les persones, les van detenir, van grabar una mica en un garatge, i les van portar a Madrid.

Però a la tarda del dilluns, Lorena Roldán va fer un discurs el el qual (a) vincula el President Quim Torra amb el terrorisme i (b) afirma que “a aquellos que tiene Goma-2, los Mossos d’Esquadra no les hacen absolutamente nada”. Roldán va recordar que Torra havia animat als activistes dels CDR a “apretar”, afegint “Qué era lo que tenían que apretar? ¿El detonador de estos explosivos”.

Per què fer un discurs tan inflamatori i tan poc basat en la evidència. Per què esmentar “Goma-2”, si no n’havia? Per què intentar vincular un rival polític amb el terrorisme?

Perquè la crispació, l’acusació sense fondaments, i l’hipèrbole fan que la gent parli de tu, i davant els resultats decepcionadors de les darreres eleccions i el fet que el seu nou líder a Catalunya és gairebé desconeguda, Ciutadans necessita desesperadament que la gent parli d’ella.

I ha funcionat.

El gràfic següent mostra els piulets, m’agrada, i repiulets per hora que esmenten Lorena Roldán. La seva presència a les xarxes els darrers dos dies és tremenda, sobre tot si es pren en compte el fet que només te 15.000 seguidors (compari amb el 175.000 de Quim Torra, els 520.000 de Arrimadas, els 587.000 de Junqueras, o els 761.000 de Puigdemont).

Nota que el gràfic anterior és per hora: o sigui, en el seu apogeu, la freqüència de piulets esmentant Roldán va arribar a 800 per hora, o un cada 4 segons. I els “m’agrada” a un ritme de més de 100 per minut

Mirem-ho per dia. En els dies previs al discurs del dilluns 23 de setembre, la freqüència de piulets esmentant Roldán ja estava més alta que normal deguda al fet que pocs dies abans (el 15 de setembre) havia afirmat que la gent anava que la gent anava per la ciutat de Barcelona amb “katanas”.

| date | Piulets | M’agrada | | :--------- | ------: | -------: | | 2019-09-15 | 170 | 151 | | 2019-09-16 | 2388 | 2696 | | 2019-09-17 | 1066 | 868 | | 2019-09-18 | 714 | 567 | | 2019-09-19 | 841 | 336 | | 2019-09-20 | 1470 | 1284 | | 2019-09-21 | 1354 | 2724 | | 2019-09-22 | 722 | 514 | | 2019-09-23 | 8470 | 18745 | | 2019-09-24 | 12201 | 22691 |

Abans del discurs del “detonador”, hi havia una mitjana de menys de 1.000 piulets per dia sobre Roldán. Però el discurs va provocar una pujada de 1.000%: més de 8.000 piulets i 18.000 m’agradas el dilluns, i encara més (12.000 i 22.000) l’endemà.

La crispació paga. Tant a les xarxes (el focus d’aquest article) que als mitjans, la manera més eficaç de fer que la gent parli de tu és simplement dir coses absurdes. Que vincular terrorisme amb polítics rivals, o Goma-2 amb persones que tenen dret a la presumpció d’inocència pugui tenir efectes “col-laterals” per la societat sembla importar poc a alguns polítics. A l’era de Trump, “l’exit” polític depen de la capacitat de manipular els mitjans i les xarxes. En aquesta capacitat, Roldán - com Trump - destaca.