analyses/opcions/README.md

In joebrew/vilaweb: Reproducible data analysis for www.vilaweb.cat

Opcions inexistents: una reflexió sobre enquestes recents

Aquest article és una breu reflexió sobre els resultats de l’enquesta GAD3 de la Vanguardia, publicada fa un parell de dies aquí.

Introducció: unes metàfores absurdes

“Què preferiries: (a) divorciar-te, (b) no divorciar-te or (c) no divorciar-te i que la teva parella canvïi radicalment?”

A aquesta pregunta, la resposta d’una majoria dels que s’estan plantejant el divorci seria probablement C. Tot i això, al final, acaben optant per la opció A perquè la opció C, en realitat, no existeix. De fet, les úniques opcions reals eran les opcions A i B: és la no existència de la opció C que porta molts divorciats a la opció A. No és que els divorciats tenen una preferència a priori pel divorci: és que, davant la seva situació, els semblava la opció menys dolenta possible. Però imagina una enquesta de la població dels possibles divorciats amb una pregunta que inclou la opció C, i els titulars que podrien sortir d’aquella enquesta: “una majoria clara en contra del divorci”.

T’agraden les metàfores absurdes? A mi també. Fem-ne una altra. Imagina una enquesta sobre les eleccions presidencials americanes. La pregunta podria ser: “Qui vols que sigui el proper president dels Estats Units?” I hi hauria 2 opcions: A. Trump B. Biden

I el resultat d’aquesta enquesta seria un 50% per l’ú, i un 50% per l’altre (més o menys), oi?

Però, què podriem fer si volguéssim “diluir” una banda per fer aparéixer que no té tant de suport? És senzill: afegir opcions. Imagina si la pregunta tingués 5 opcions en lloc de 2: A. Trump B. Biden C. Sanders D. Obama E. Clinton

Quin seria el resultat? És clar: un fraccionament d’aquells que votarien Biden entre les altres opcions. Quins serien els titulars? “Una majoria clara en contra de Biden”.

Preguntes diluïdes amb opcions inexistents

Què té a veure l’anterior amb la política catalana? Afegir opcions inexistents a preguntes binàries per diluir el percentatge a favor d’una opció específica permet generar titulars cridaners amb poc signifcat real. Un exemple recent: “solo un 26% se aferra al referéndum”. Aquest titular, que es refereix als resultats de l’enquesta GAD3 de la Vanguardia (https://www.lavanguardia.com/politica/20200907/483338612815/encuesta-lavanguardia-cataluna-autogobierno-referendum-independencia-dialogo-espana-quim-torra.html) es basa en aquesta pregunta: “Si se inicia una negociación bilateral ¿que vía preferiría para resolver el conflicto?”

Aquesta pregunta, al meu parer, té 2 problemes importants: 1. Conté una pre-suposició hipotètica de probabilitat qüestionable (“si se inicia una negociación bilateral”) 2. Conté una llista de 4 opcions de factibilitat qüestionable (i. “Una mejora del sistema de financiación”; ii. “Un nuevo Estatut”; iii. “Una reforma de la Constitución española”; iv. “Un referéndum sobre la independencia”)

Per què són problemàtiques aquestes opcions? Perquè: (a) no són mútuament exclusives (hom pot estar a favor d’una refora de la CE per poder permetre un referèndum, per exemple), i (b) incorporen opcions gairebé impossibles per tal de dilüir altres opcions.

És a dir, afegint opcions a la llista de respostes fa que el percentatge de cada resposta baixi, però no de manera homogènia: de la mateixa manera que la preferència pel divorci baixaria davant l’addició d’opcions de millora de la parella (tot i ser gairebé impossibles), la preferència pel referèndum d’autodeterminació baixa davant l’addició d’opcions radicalment reformistes (reforma de la Constitució, per exemple).

Independentistes condicionals

Si volen mesurar el suport per un referèndum d’independència a Catalunya, per què no preguntar: “Vols que hi hagi un referèndum d’independència a Catalunya? Sí o no”? Per què fan això d’afegir més respotes?

Ho fan perquè el titular generat per una pregunta binària seria força diferent que el titular generat per una pregunta quatrenària (i al final, siguem honestos, la gent només llegeix el titular). Una pregunta binària sobre el referèndum produiria un titular referint-se a la majoria de catalans a favor d’un referèndum (enquesta, rera enquesta, rera enquesta). De la mateixa manera que donar la possibilitat de votar per Obama o Clinton té l’efecte de reduir el suport per Biden, donar la possibilitat d’una reforma constitucional té l’efecte de reduir el suport pel referèndum. Una pregunta amb quartre respostes és capaç de generar titulars amb xifres petites, perquè crea aquelles condicions que converteixen els independentistes “condicionals” (aquells que estan a favor de la independència però acceptarien altres opcions) en no-independentistes, o fins i tot no-sobiranistes.

Realisme

Sé el que estàs pensant: “però Joe, per què reduir la realitat complexa a preguntes binàries simplistes? Per què excloure una opció com la reforma constitucional si és una opció que atrau molt suport a Catalunya?”

La resposta és senzilla: cal ser realista. De la mateixa manera que Sanders no és una opció realista per les eleccions americanes de novembre, i de la mateixa manera que “la teva parella es canvïi” no és una opció realista per molts que s’estan divorciant, la opció “reforma de la Constitució” simplement no existeix. I no existeix per dos raons. 1. Perquè el grau de satisfacció amb la constitució espanyola és molt alta a Espanya, fent impossible una reforma actual:

1. Encara que una reforma fos possible numericament, la preferència territorial a Espanya és clarament entre statu quo i més centralització:

O sigui, tot i que fos possible una reforma constitucional (insisteixo: ara no ho és), lo més probable és que aquesta reforma reduiria l’autonomia de Catalunya perquè la majoria a Espanya opina que Catalunya ja té massa autonomia:

Conclusió

En resum, pel que fa el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, la preguntes binàries (referèndum o no; independència o no) són les més adecuades perquè les altres opcions senzillament no existeixen. Al meu parer, donada la composició de la opinió pública espanyola sobre la quëstió catalana, hi ha només 2 opcions “realistes”: (i) statu quo i (ii) referèndum.

Per què les considero opcions realistes (tot i que, personalment, les considero també subòptimes)? Perquè hi ha precedents. (i) Hi ha un precedent d’independències no pactades (de fet, n’hi ha molts). I (ii) el statu quo, havent-se mantingut els darrers anys tot i la inestabilitat política) s’ha demostrat una opció realista.

Així que els que considerem important saber el que pensa la població i trobar una solució política corresponent fariem bé de concentrar-nos en sortides polítiques reals i opcions existents, tot i que preguntar directament sobre aquestes opcions no produeixi sempre els titulars que ens agraden.

Hi ha dos opcions realistes, i són realistes perquè no depenen de reformes electoralment impossibles a Espanya: (i) statu quo i (ii) independència sense permís.

joebrew/vilaweb documentation built on Sept. 11, 2020, 3:42 a.m.