In joebrew/vilaweb: Reproducible data analysis for www.vilaweb.cat
Tìtol alternatiu: "l'auge i la caiguda del moviment 'parlem/hablemos'"
Resum:
Hi va haver només un moment en els darrers anys on hi havia un clam a favor del diàleg real de sectors contraris a la independència: les primeres setmanes d’octubre. Davant la incertesa política provocada per la desobediència civil de l'1 d'octubre, es va crear una finestra d'oportunitat pel diàleg polític real. Però aquesta finestra es va tancar rapidament amb l'empresonament, l'exili i el 155. Tornarà a obrir?
# Basic knitr options
library(knitr)
opts_chunk$set(comment = NA,
echo = FALSE,
warning = FALSE,
message = FALSE,
error = TRUE,
cache = FALSE,
fig.width = 8.64,
fig.height = 4.86,
fig.path = 'figures/')
source('prepare_data.R')
Introducció
El diàleg és necessari per prevenir i per resoldre de manera pacífica els conflictes polítics. Això és una obvietat que es pot confirmar amb l'estudi de qualsevol episodi conflictiu de l'història humana. El diàleg és fonamental, no només per entendre "l'adversari" polític, sinó també per trobar punts en comú, construir consensos amplis, i crear un camí a seguir en un context de bloqueig polític.
Una altre cosa òbvia: des de fa dos anys, no hi hi diàleg real a Catalunya. Els interlocutors que una banda (l'independentisme) considera legítims estan a la presó i a l'exili. Cap representant del govern espanyol ha mantingut tans sols una conversa amb els caps dels principals partits independentistes catalans (Carles Puigdemont i Oriol Junqueras) des de 2017. I en les poques converses que es fan entre els representants de l'estat i els representants de l'independentisme (per exemple, la conversa a Pedralbes entre Quim Torra i Pedro Sánchez), una banda (l'unionisme) prohibeix d'antuvi parlar de la proposta de l'altre banda.
El diàleg que exclogui tan sols parlar del que vol l'altre no és diàleg real, sinó monòlegs simultanis. Per trobar una solució dialogada a un bloqueig polític (el que hi ha, evidentment, en el conflicte català-espanyol), s'ha de:
- Reconèixer la legitimitat de l'altre (l'interlocutor "adversari")
- Acceptar considerar les propostes de l'altre (parlar de tot)
- Mantenir, al llarg del temps, una disposició oberta i una voluntat d'arribar a una solució
En el cas del conflicte polític català-espanyol, cap d'aquestes tres condicions s'estan complint. Però no ha sigut sempre el cas! Fa dos anys, en els dies posteriors al referèndum de l'1 d'octubre, hi ha haver un clam pel diàleg, no només dels liders independentistes, sinó també de gran part dels líders unionistes (i, a més, de l'Unió Europea). Però amb l'empresonament de gairebé la totalitat d'una banda del que hauria sigut la taula de diàleg, aquesta finestra d'oportunitat es va tancar.
El moment "parlem/hablemos"
El moviment "parlem/hablemos" va néixer després de les manifestacions del 3 d'octubre del 2017, arribant al seu bec el dia 7 d'octubre amb una multitudinària manifestació a Barcelona (i, en menor mesura, a altres ciutats de l'estat espanyol). Els seus principals promotors / protagonistes van ser dels socialistes, però també va comptar amb el suport de diversos partits polítics, sobre tot els progresistes.
Fem un recompte de piulets esmentant la frase "parlem" i "hablemos" per tenir una idea del naixement del moviment, i de la seva desaparació:
day_plot(tl = tl)
El moviment "parlem/hablemos" va ser un moment només. Va néixer i morir practicament a la mateixa setmana.
La mort del "diàleg"
Si analitzem la freqüència de la paraula "diàleg" en piulets que fan referència a Catalunya, es nota un patró similar. L'1 d'octubre va provocar una pujada important en els clams pel diàleg, però a mig octubre ja començava a baixar. A finals d'octubre, amb la confirmació de la judicialització total del conflicte (els políticos presos i exiliats), la freqüència dels esments de "diàleg" va tornar als seus nivells pre-1 d'octubre.
day_plot(dialeg, min_date = '2017-09-01') +
labs(title = "Piulets amb la paraula 'diàleg' fent referència a Catalunya",
subtitle = "(Incloent 'repiulets' i la versió en castellà: 'diálogo')",
caption = "Consulta de cerca: ('diàleg' OR 'diálogo') AND ('cataluña' OR 'catalunya' OR 'catalans' OR\n'catalanes' OR 'independència' OR 'independencia' OR 'independentisme' OR 'independentismo'.\nDades: Twitter. Gràfic: @joethebrew. www.vilaweb.cat") +
theme(axis.text.x = element_text(size = 6))
El naixement (i llarga vida) de la frase "dintre de la llei"
A l'octubre del 2017 va néixer una nova frase: "diàleg dintre de la llei". La frase és essencialment sense sentit, ja que si la solució al conflicte ja fos "dintre de la llei" no hi hauria conflicte. A més, dialogar per sí ja és "dintre de la llei" (no hi ha cap llei que prohibeix dialogar, fins i tot de coses il-legals). També és una frase sense sentit perquè implica que el diàleg polític no pot abordar coses "fora de la llei", quan en realitat fer política és precisament, i per definició, això: crear i canviar lleis.
Però a diferència de les morts prematures de les onades de "parlem-hablemos" i "diàleg", el concepte de "diàleg dintre de la llei" va engantxar. La seva presència a les xarxes, gairebé inexistent abans de l'octubre del 2017, s'ha mantingut alta des de llavors.
month_plot(dentroley, min_date = '2015-01-01') +
labs(title = "Piulets amb la paraula 'diàleg' i la frase 'dintre de la llei'",
subtitle = "(Incloent 'repiulets' i versions en castellà)",
caption = 'Consulta de cerca: ("diàleg" OR "diálogo") AND ("dentro de la ley" OR "dentro de la consticución" OR "dins de la llei"\nOR "dins la llei" OR "dintre de la llei" OR "dins de la constitució" OR "dintre de la constitució" OR "dins la constitució".\nDades: Twitter. Gràfic: @joethebrew. www.vilaweb.cat')
L'ús de la frase "diàleg dintre de la llei" va sorgir com a resposta als clams pel diàleg. Era una manera d'acceptar el principi del diàleg en la forma, però no en el contingut. La frase, només utilitzada per aquells que s'oposen a canviar la llei sobre la qüestió de l'autodeterminació, va sobreviure no perquè afavoreix el diàleg, sinó perquè restringeix el concepte del diàleg a acceptar les condicions de només un dels dos costats del conflicte polític. "Dintre de la llei" no vol dir estar disposat a canviar la llei, sinó acceptar que no es canviarà.
El contexte 2 anys després
Si analitzem els clams pel diàleg 2 anys després de l'1 d'octubre, el panorama és força desolador. La combinació de les paraules "parlem" i "hablemos", tan revindicats al mes d'octubre del 2017, ha desaparegut de l'espai pùblic (i la gran majoria de les referències actuals no són clams sinó crítiques de la seva desaparació):
month_plot(tl = tl, min_date = '2015-01-01')
I les referències a la necessitat del "diàleg" a Catalunya també van rebaixar moltíssim des del mes d'octubre del 2017:
month_plot(dialeg, min_date = '2015-01-01') +
labs(title = "Piulets amb la paraula 'diàleg' fent referència a Catalunya",
subtitle = "(Incloent 'repiulets' i la versió en castellà: 'diálogo')",
caption = "Consulta de cerca: ('diàleg' OR 'diálogo') AND ('cataluña' OR 'catalunya' OR 'catalans' OR\n'catalanes' OR 'independència' OR 'independencia' OR 'independentisme' OR 'independentismo'.\nDades: Twitter. Gràfic: @joethebrew. www.vilaweb.cat")
Conclusió
Què ha passat? Per què el moment "parlem/hablemos" va durar tan poc? Per què les referències al "diàleg" van pujar tant a l'octubre del 2017, però van baixar tant després? La resposta és clara: en els primers dies d'octubre, hi va haver un reconeixement ampli de la gravetat del conflicte català-espanyol, i de la seva naturalesa política. I davant un problema polític, cal que hi hagi diàleg.
Però en els dies posteriors a la manifestació "parlem-hablemos" es va consolidar entre diferents poders polítics una altre manera d'afrontar-se a la qüestió catalana: no com un problema polític (que requeriria diàleg i negocació, com tots els problemes polítics), sinó com un problema de criminalitat. Al curt termini, judicialitzar el conflicte era una estratègia bril-liant: tractar el referèndum com una rebel-lió o un alçament violent no només li treia legitimitat política, sinó també justificava poder "decapitar" el llideratge català a través de la presó preventiva.
Judicialitzar el conflicte català, tot i que fos efectiu al curt termini per frenar la independència, també va provocar uns problemes. Primer, calia construir un relat d'una violència que no va existir. Segon, calia justificar el fet que el govern espanyol desoia la demanda de la Comissió Europea per que "all relevant players move very swiftly from confrontation to dialogue". Com poder explicar a una Europa que demanava "diàleg" amb "tots els actors rellevants" que els representants de l'estat espanyol no només no parlaven amb els liders independentistes, sinó que els posava en presó?
Resumim-ho: hi va haver només un moment en els darrers anys on hi havia un clam a favor del diàleg real de sectors contraris a la independència: les primeres setmanes d'octubre. És a dir, la desobediència civil (i la incertesa política provocada per ella) va crear un contexte favorable al diàleg real. Davant aquesta incertesa va néixer el moment "parlem/hablemos". En aquest moment, la Unió Europea, el PSOE, els Comuns, i altres sectors polítics cridaven a un diàleg entre tots els actors rellevants, sense esmentar frases sense sentit com "dintre de la llei" o aplicar-hi precondicions.
Però pocs dies després, l'empresonament/l'exili dels interlocutors legítims d'una de les dues bandes del conflicte va acabar amb la incertesa (al curt termini). I la manca d'incertesa va acabar amb la necessitat de diàleg. Els unionistes que pocs dies abans demanaven diàleg entre Rajoy i Puigdemont, ara veien que parlar amb Puigdemont no era necessari.
Però evitar el diàleg real (o sigui, un diàleg que inclogui les propostes de tots els actors rellevants) té un cost al llarg termini: la no-resolució de conflictes polítics. I pensis el que pensis de l'autodeterminació de Catalunya, és clar que el conflicte polític no s'ha resolt. No cal ser independentista per reconéixer que les estratègies empleats pels governs de Rajoy i Sànchez (155, empresonaments, exili, judicialització, negativa a tan sols parlar d'un referèndum d'autodeterminació, encara que la gran majoria de catalans ho vulgui) no han sigut molt efectius.
La sentència del judici contra el procés sortirà d'aqui poc. És una oportunitat no només per l'independentisme, sinó per tots aquells que pensen que un dialèg real seria bo per Catalunya i per Espanya. Tot i que la incertesa política, per sí sola, no és desitjable, la realitat dels darrers anys demostra que només és en un contexte d'incertesa política que el govern espanyol esta disposat a dialogar amb els interlocutors de l'independentisme. Si la reacció a la sentència consisteix en un grau de desobediència civil (el que promou, per exemple, el "tsunami democràtic") prou significatiu per provocar incertesa política, és probable que aquella incertesa provocarà (com va fer a l'octubre del 2017) una finestra d'oportunitat pel diàleg.
Detalls tècnics
The code for this analysis is publicly available at r self_cite().
joebrew/vilaweb documentation built on Sept. 11, 2020, 3:42 a.m.
R Package Documentation
Browse R Packages
We want your feedback!
Note that we can't provide technical support on individual packages. You should contact the package authors for that.
Tìtol alternatiu: "l'auge i la caiguda del moviment 'parlem/hablemos'"
Resum:
Hi va haver només un moment en els darrers anys on hi havia un clam a favor del diàleg real de sectors contraris a la independència: les primeres setmanes d’octubre. Davant la incertesa política provocada per la desobediència civil de l'1 d'octubre, es va crear una finestra d'oportunitat pel diàleg polític real. Però aquesta finestra es va tancar rapidament amb l'empresonament, l'exili i el 155. Tornarà a obrir?
# Basic knitr options library(knitr) opts_chunk$set(comment = NA, echo = FALSE, warning = FALSE, message = FALSE, error = TRUE, cache = FALSE, fig.width = 8.64, fig.height = 4.86, fig.path = 'figures/')
source('prepare_data.R')
Introducció
El diàleg és necessari per prevenir i per resoldre de manera pacífica els conflictes polítics. Això és una obvietat que es pot confirmar amb l'estudi de qualsevol episodi conflictiu de l'història humana. El diàleg és fonamental, no només per entendre "l'adversari" polític, sinó també per trobar punts en comú, construir consensos amplis, i crear un camí a seguir en un context de bloqueig polític.
Una altre cosa òbvia: des de fa dos anys, no hi hi diàleg real a Catalunya. Els interlocutors que una banda (l'independentisme) considera legítims estan a la presó i a l'exili. Cap representant del govern espanyol ha mantingut tans sols una conversa amb els caps dels principals partits independentistes catalans (Carles Puigdemont i Oriol Junqueras) des de 2017. I en les poques converses que es fan entre els representants de l'estat i els representants de l'independentisme (per exemple, la conversa a Pedralbes entre Quim Torra i Pedro Sánchez), una banda (l'unionisme) prohibeix d'antuvi parlar de la proposta de l'altre banda.
El diàleg que exclogui tan sols parlar del que vol l'altre no és diàleg real, sinó monòlegs simultanis. Per trobar una solució dialogada a un bloqueig polític (el que hi ha, evidentment, en el conflicte català-espanyol), s'ha de:
- Reconèixer la legitimitat de l'altre (l'interlocutor "adversari")
- Acceptar considerar les propostes de l'altre (parlar de tot)
- Mantenir, al llarg del temps, una disposició oberta i una voluntat d'arribar a una solució
En el cas del conflicte polític català-espanyol, cap d'aquestes tres condicions s'estan complint. Però no ha sigut sempre el cas! Fa dos anys, en els dies posteriors al referèndum de l'1 d'octubre, hi ha haver un clam pel diàleg, no només dels liders independentistes, sinó també de gran part dels líders unionistes (i, a més, de l'Unió Europea). Però amb l'empresonament de gairebé la totalitat d'una banda del que hauria sigut la taula de diàleg, aquesta finestra d'oportunitat es va tancar.
El moment "parlem/hablemos"
El moviment "parlem/hablemos" va néixer després de les manifestacions del 3 d'octubre del 2017, arribant al seu bec el dia 7 d'octubre amb una multitudinària manifestació a Barcelona (i, en menor mesura, a altres ciutats de l'estat espanyol). Els seus principals promotors / protagonistes van ser dels socialistes, però també va comptar amb el suport de diversos partits polítics, sobre tot els progresistes.
|
|
|
|
Fem un recompte de piulets esmentant la frase "parlem" i "hablemos" per tenir una idea del naixement del moviment, i de la seva desaparació:
day_plot(tl = tl)
El moviment "parlem/hablemos" va ser un moment només. Va néixer i morir practicament a la mateixa setmana.
La mort del "diàleg"
Si analitzem la freqüència de la paraula "diàleg" en piulets que fan referència a Catalunya, es nota un patró similar. L'1 d'octubre va provocar una pujada important en els clams pel diàleg, però a mig octubre ja començava a baixar. A finals d'octubre, amb la confirmació de la judicialització total del conflicte (els políticos presos i exiliats), la freqüència dels esments de "diàleg" va tornar als seus nivells pre-1 d'octubre.
day_plot(dialeg, min_date = '2017-09-01') + labs(title = "Piulets amb la paraula 'diàleg' fent referència a Catalunya", subtitle = "(Incloent 'repiulets' i la versió en castellà: 'diálogo')", caption = "Consulta de cerca: ('diàleg' OR 'diálogo') AND ('cataluña' OR 'catalunya' OR 'catalans' OR\n'catalanes' OR 'independència' OR 'independencia' OR 'independentisme' OR 'independentismo'.\nDades: Twitter. Gràfic: @joethebrew. www.vilaweb.cat") + theme(axis.text.x = element_text(size = 6))
El naixement (i llarga vida) de la frase "dintre de la llei"
A l'octubre del 2017 va néixer una nova frase: "diàleg dintre de la llei". La frase és essencialment sense sentit, ja que si la solució al conflicte ja fos "dintre de la llei" no hi hauria conflicte. A més, dialogar per sí ja és "dintre de la llei" (no hi ha cap llei que prohibeix dialogar, fins i tot de coses il-legals). També és una frase sense sentit perquè implica que el diàleg polític no pot abordar coses "fora de la llei", quan en realitat fer política és precisament, i per definició, això: crear i canviar lleis.
Però a diferència de les morts prematures de les onades de "parlem-hablemos" i "diàleg", el concepte de "diàleg dintre de la llei" va engantxar. La seva presència a les xarxes, gairebé inexistent abans de l'octubre del 2017, s'ha mantingut alta des de llavors.
month_plot(dentroley, min_date = '2015-01-01') + labs(title = "Piulets amb la paraula 'diàleg' i la frase 'dintre de la llei'", subtitle = "(Incloent 'repiulets' i versions en castellà)", caption = 'Consulta de cerca: ("diàleg" OR "diálogo") AND ("dentro de la ley" OR "dentro de la consticución" OR "dins de la llei"\nOR "dins la llei" OR "dintre de la llei" OR "dins de la constitució" OR "dintre de la constitució" OR "dins la constitució".\nDades: Twitter. Gràfic: @joethebrew. www.vilaweb.cat')
L'ús de la frase "diàleg dintre de la llei" va sorgir com a resposta als clams pel diàleg. Era una manera d'acceptar el principi del diàleg en la forma, però no en el contingut. La frase, només utilitzada per aquells que s'oposen a canviar la llei sobre la qüestió de l'autodeterminació, va sobreviure no perquè afavoreix el diàleg, sinó perquè restringeix el concepte del diàleg a acceptar les condicions de només un dels dos costats del conflicte polític. "Dintre de la llei" no vol dir estar disposat a canviar la llei, sinó acceptar que no es canviarà.
El contexte 2 anys després
Si analitzem els clams pel diàleg 2 anys després de l'1 d'octubre, el panorama és força desolador. La combinació de les paraules "parlem" i "hablemos", tan revindicats al mes d'octubre del 2017, ha desaparegut de l'espai pùblic (i la gran majoria de les referències actuals no són clams sinó crítiques de la seva desaparació):
month_plot(tl = tl, min_date = '2015-01-01')
I les referències a la necessitat del "diàleg" a Catalunya també van rebaixar moltíssim des del mes d'octubre del 2017:
month_plot(dialeg, min_date = '2015-01-01') + labs(title = "Piulets amb la paraula 'diàleg' fent referència a Catalunya", subtitle = "(Incloent 'repiulets' i la versió en castellà: 'diálogo')", caption = "Consulta de cerca: ('diàleg' OR 'diálogo') AND ('cataluña' OR 'catalunya' OR 'catalans' OR\n'catalanes' OR 'independència' OR 'independencia' OR 'independentisme' OR 'independentismo'.\nDades: Twitter. Gràfic: @joethebrew. www.vilaweb.cat")
Conclusió
Què ha passat? Per què el moment "parlem/hablemos" va durar tan poc? Per què les referències al "diàleg" van pujar tant a l'octubre del 2017, però van baixar tant després? La resposta és clara: en els primers dies d'octubre, hi va haver un reconeixement ampli de la gravetat del conflicte català-espanyol, i de la seva naturalesa política. I davant un problema polític, cal que hi hagi diàleg.
Però en els dies posteriors a la manifestació "parlem-hablemos" es va consolidar entre diferents poders polítics una altre manera d'afrontar-se a la qüestió catalana: no com un problema polític (que requeriria diàleg i negocació, com tots els problemes polítics), sinó com un problema de criminalitat. Al curt termini, judicialitzar el conflicte era una estratègia bril-liant: tractar el referèndum com una rebel-lió o un alçament violent no només li treia legitimitat política, sinó també justificava poder "decapitar" el llideratge català a través de la presó preventiva.
Judicialitzar el conflicte català, tot i que fos efectiu al curt termini per frenar la independència, també va provocar uns problemes. Primer, calia construir un relat d'una violència que no va existir. Segon, calia justificar el fet que el govern espanyol desoia la demanda de la Comissió Europea per que "all relevant players move very swiftly from confrontation to dialogue". Com poder explicar a una Europa que demanava "diàleg" amb "tots els actors rellevants" que els representants de l'estat espanyol no només no parlaven amb els liders independentistes, sinó que els posava en presó?
Resumim-ho: hi va haver només un moment en els darrers anys on hi havia un clam a favor del diàleg real de sectors contraris a la independència: les primeres setmanes d'octubre. És a dir, la desobediència civil (i la incertesa política provocada per ella) va crear un contexte favorable al diàleg real. Davant aquesta incertesa va néixer el moment "parlem/hablemos". En aquest moment, la Unió Europea, el PSOE, els Comuns, i altres sectors polítics cridaven a un diàleg entre tots els actors rellevants, sense esmentar frases sense sentit com "dintre de la llei" o aplicar-hi precondicions.
Però pocs dies després, l'empresonament/l'exili dels interlocutors legítims d'una de les dues bandes del conflicte va acabar amb la incertesa (al curt termini). I la manca d'incertesa va acabar amb la necessitat de diàleg. Els unionistes que pocs dies abans demanaven diàleg entre Rajoy i Puigdemont, ara veien que parlar amb Puigdemont no era necessari.
Però evitar el diàleg real (o sigui, un diàleg que inclogui les propostes de tots els actors rellevants) té un cost al llarg termini: la no-resolució de conflictes polítics. I pensis el que pensis de l'autodeterminació de Catalunya, és clar que el conflicte polític no s'ha resolt. No cal ser independentista per reconéixer que les estratègies empleats pels governs de Rajoy i Sànchez (155, empresonaments, exili, judicialització, negativa a tan sols parlar d'un referèndum d'autodeterminació, encara que la gran majoria de catalans ho vulgui) no han sigut molt efectius.
La sentència del judici contra el procés sortirà d'aqui poc. És una oportunitat no només per l'independentisme, sinó per tots aquells que pensen que un dialèg real seria bo per Catalunya i per Espanya. Tot i que la incertesa política, per sí sola, no és desitjable, la realitat dels darrers anys demostra que només és en un contexte d'incertesa política que el govern espanyol esta disposat a dialogar amb els interlocutors de l'independentisme. Si la reacció a la sentència consisteix en un grau de desobediència civil (el que promou, per exemple, el "tsunami democràtic") prou significatiu per provocar incertesa política, és probable que aquella incertesa provocarà (com va fer a l'octubre del 2017) una finestra d'oportunitat pel diàleg.
Detalls tècnics
The code for this analysis is publicly available at r self_cite().
R Package Documentation
Browse R Packages
We want your feedback!
Note that we can't provide technical support on individual packages. You should contact the package authors for that.
Embedding an R snippet on your website
Add the following code to your website.
For more information on customizing the embed code, read Embedding Snippets.